curiositats personals


Llegint, amb alguns amics, el llibre ‘Guillem’, de Núria Cadenes. Ni oblit ni perdó.

Participant, també, en una lectura pública del ‘Canigó’ de Vergaguer.

…i en la de Laura i el país dels valents. Per a Escola Valenciana.

I encara llegint, en aquest cas l’Estellés al famós concert de Pau Alabajos al Palau de la Música de València

En el disc sona així…

Al 2006 l’Ateneu La Torna de la Vila de Gràcia i Propaganda pel Fet! van voler fer un homenatge a l’Ovidi Montllor al Palau de la Música Catalana i em van demanar si el volia conduir. Va ser tot un honor,

i no he acabat encara de llegir. Ací per a les escoles Bressola de la Catalunya Nord.

Una part de la meua vida que vaig haver d’abandonar va ser la música. Ací tocant amb Pepa Bes.
Sí, sóc aquest pelut amb ulleres que toca el guitarró…

En música vaig fer moltes coses: un grup al poble que es deia Apocalipsis, acompanyar la Pepa, fer jazz… La bateria era el meu instrument preferit però no n’he tocat cap des dels anys vuitanta.

Aquesta és una pegatina d’Apocalipsis, el grup de música de Bétera on vaig començar a tocar, a finals dels anys setanta.

Aquesta va ser el meu discurs en rebre el Micalet d’Honor el 2008

I aquest en rebre el Premi al Valencià de l’Any de 2014, a l’Ajuntament de Castelló

L’any 1995 vaig parlar al Fossar de les Moreres, en l’acte independentista de l’Onze de setembre.

L’any 1992 vaig tenir un dels grans honors de la meua vida: tirar la coetà del gos. Sí, sóc aquest que apareix en la primera imatge. Després, amb els cascos posats no em reconeixereu…

Però el vídeo que m’agrada més de la coetà és aquest en que estic ballant amb la Júlia.
Li estava cantant de veritat ‘The Way You Look Tonight…’